Reportatge 1
De manera semblant a les marabuntes, les formigues de l’Amazònia que ho devoren tot al seu pas, els mareros colonitzen de mica en mica tota l’Amèrica Central. Les «maras», grups de joves constituïts a partir del model de les bandes de Los Angeles, escampen el terror a països de tota l’Amèrica Central, incloent-hi El Salvador. Aquest reportatge és el resultat d’una immersió als suburbis de San Salvador, a la vida diària dels membres d’un exèrcit invisible, un nou flagell mundial que, a causa d’una violència cega, destrueix els principis democràtics i condemna a mort una joventut privada de qualsevol esperança de futur.
Reportatge 2
“El viatge d'en Gaye” s’acosta al fenomen migratori des d’un lloc comú a tots els éssers humans: l’acte de menjar. Les oportunitats no es generen al final del viatge, sinó durant el camí, i la desigualtat de condicions per caminar, per falta d’aliments o d’una dieta equilibrada, converteix l’arribada al paradís en un miratge on totes les carències es reflecteixen en la nova frontera invisible en la qual viuran els acabats d’arribar. Així s’inicia un nou viatge en soledat, el de la integració.
Reportatge 3
Es calcula que el 90% de l’heroïna que es consumeix al món prové dels camps de cultiu de l’Afganistan. Durant el règim dels mulàs, el consum d’opi estava prohibit, però el comerç d'aquesta substància cap a l’exterior va assolir el seu nivell més alt. Ara, l’opi es transforma en heroïna dins de l’Afganistan. I, al país, els joves comencen a consumir-ne de manera significativa. A Kabul, la majoria dels addictes es refugien a l’antic centre cultural rus. Aquí consumeixen heroïna i viuen en edificis destruïts, en condicions extremes, davant de la mirada passiva de les autoritats.
Reportatge 4
Assolir el terrat és com ser més a prop del cel, dominar la ciutat amb la mirada i sentir-se únic. És l’escenari ideal per a l’aventura amorosa i el recurs propi per a la sentència popular “sento passes al terrat”. Al terrat, per descomptat, també es comparteixen les xafarderies, la cigarreta i els somnis. Aquest treball explora un territori que pobla el lloc dels records d’infantesa, però que també té altres usos, uns de més prosaics, i uns altres de més onírics.
Entrevista
Un día, cuando tenía 21 años, Philip Blenkinsop se hartó del Primer Mundo y de un trabajo espantosamente monótono en un periódico de Sidney. Vendió su coche, compró una Leica y un billete a Tailandia, y se fue a recorrer el Sudeste asiático. Así empezó todo, hace más de 20 años: Blenkinsop entró en un mundo olvidado por occidente, y se dedicó a retratar conflictos complejos, ancestrales, muchas veces violentos y sórdidos.
Fotografía Participativa
Aquest és un treball d'imatges seqüenciades que neix dins dels límits que marquen les parets del Centre Penitenciari Quatre Camins de Barcelona. És un creuament entre el llenguatge teatral i el fotogràfic, en el qual els autors i protagonistes són els presos que, a força de metáfores visuals, expressen temes tan universals com l'amor, l'odi, la dignitat o la soledat: vivències de persones corrents, amb la peculiaritat que estan privades de llibertat. Les fotografies van ser fetes dins el marc de TeatroDentro-Bcn, un projecte d'educació no formal realitzat pels col·lectius TRANSformas i RuidoPhoto.
Col·lectius
Durant quatre anys, 1680 persones van ocupar, en ple centre de Sao Paulo, l'antiga seu de la Companyia Nacional de Teixits, abandonada des de feia 12 anys. Van constituir la “favela vertical” més gran del Brasil. I van arribar a organitzar tot una vida en comú que incloïa escoles, tallers, biblioteca... Fins que van ser desallotjats, l'any 2007, per ordre judicial.
7.7 és un projecte independent que s’obre des del col·lectiu de fotògrafs RUIDO Photo, sumant gent afí amb l’objectiu de crear un espai de trobada i debat sobre el paper de la fotografia documental.
Aquesta és una aposta per a la creació, ús i difusió d’un nou canal, amb l’objectiu de que es converteixi en una referència de periodisme independent, social, crític i compromès, plantejant la fotografia com a eina per a generar reflexió i canvi a la societat.
L’equip de 7.7 és un grup de professionals que treballa de manera col·lectiva i voluntària, compartint el treball i les decisions, buscant una horitzontalitat que afavoreixi la creació i el debat.
Idea: Roger Rossell
Disseny Gràfic: Roger P. Gironés || disseny@7punt7.net
Web: Marc Martínez de Foix || web@7punt7.net
Edició: Mireia Bordonada || edicion@7punt7.net
Redacció: Alejandra Cukar || redaccion@7punt7.net
Blog: Oriana Eliçabe || memoriallena@7punt7.net
Comunicació: Celeste Arroquy || comunicacion@7punt7.net
Coordinació: Roger P. Gironés || coordinacion@7punt7.net
Col·laborador: Toni Arnau
Traducció: Paola Denari, Alejandra Duschatzky i Malena Saralegui (Anglès), Laura Córdoba (Català)
Correcció anglés: Aileen Corbett
Consell Editorial: Silvia Omedes, Rafael Badía i Carles Costa
Jurat Premi 2009: Pepe Baeza, Leopoldo Blume (Editorial Blume) i Alice Monteil (Photographic Social Visión)
Photographic Social Vision, Editorial Blume i Ruido Photo.
comunicacion@7punt7.net
Dr. Gine i Partagás 38, 08003, Barcelona, España
No ens importa la foto. Menys encara ens importa un projecte fotogràfic. Ens importen les histories. I les mirades.
Moltes vegades pensàvem en com haurien de ser les històries que, com a fotògrafs documentalistes, volíem albergar. I vam saber que no serien com aquests treballs que tantes vegades havíem vist i amb els quals hem crescut: un mapa d’icones amb llocs exòtics de fons on passen coses horribles i la gent només és infeliç. Un món en blanc o negre, distant i distint del món que ens rodeja.
I és allà on entenguérem la necessitat d’una fotografia de proximitat i profunditat, una fotografia en que les històries que s’expliquen contenen tots els matisos que composen aquest embolic de món en el que vivim. Històries explicades amb fotos que vinculen, que inciten al pensament, a un pensament complex com la realitat, sense bons ni dolents, sense herois ni vils.
Així va ser com vam decidir obrir aquesta finestra: com un lloc en el que mostrar diferents mirades, visions compromeses amb el que ens rodeja, i un exercici constant d’entendre i entendre’ns, d’explicar-nos a nosaltres mateixos. Volem començar a mirar a través de les esquerdes, dels forats, dels panys, amb un esperit obert i flexible, i enfortit per la llibertat dels formats d’aquesta era digital.
Aquest és un espai obert a les més variades formes de construir el discurs visual i les seves possibilitats, un espai interactiu, crític, rebel, obert, participatiu. Inquiet i inquietant. La nostra és una invitació a pensar, a abandonar tòpics i a començar a dubtar.
Benvinguts a la revista digital de fotografia documental.
Benvinguts a 7.7
L’esperit de 7.7 és el de convertir-se en un nou camí de difusió de treballs de fotògrafs, obert per fotògrafs, i que s’escapa de la lògica tradicional de mercat i el seu domini sobre les agendes dels grans mitjans.
En aquesta recerca hem organitzat un premi anual per als treballs fotogràfics publicats a 7.7. Aquest premi, dotat amb 2.000€, es fa possible gràcies a la col·laboració de Photographic Social Vision, Editorial Blume, El Centre de Fotografia Documental de Barcelona i RUIDO Photo, i s’atorgarà entre el total de treballs fotogràfics publicats en cada any de publicació de 7.7 (4 edicions).
Les bases del concurs són les següents:
1) Participació
En aquest concurs hi participen tots els treballs de fotògrafs individuals que hagin estat seleccionats i publicats en cada any de publicació de la revista 7.7 (4 edicions). Queden exclosos del premi els treballs realitzats per membres de l’equip de 7.7 i del col·lectiu RUIDO o els de qualsevol col·laborador que hagi participat en el procés editorial de 7.7. La segona edició d'aquest concurs està oberta i abastarà els treballs publicats des de el número 5 al 8 inclusivament. La recepció de reportatges és contínua i no tanca durant l'any, encara que no es rebran treballs per al present concurs després del 15 de setembre de 2010.
2) Enviament
Per a l’enviament de material, sisplau consulteu les especificacions de 7.7 aquí.
3) Premi
S’atorgarà un premi anual de 2.000€ al treball seleccionat com a guanyador.
4) Selecció
Un jurat constituït especialment a aquests efectes, del qual se n'anunciarà la composició a la pàgina web, es reunirà en els trenta dies següents a la publicació de la quarta edició anual de la revista.
La decisió del jurat serà comunicada immediatament als autors/es.
La decisió del jurat s’adoptarà per majoria simple dels seus membres i serà inapel·lable.
5) Jurat
El jurat estarà constituït per membres de les organitzacions de Photographic Social Vision, Editorial Blume, El Centre de Fotografia Documental de Barcelona i RUIDO Photo, 7.7 i membres del consell editorial de 7.7.
6) Condicions Generals
Els autors/es de les obres presentades, en acceptar les bases del concurs autoritzen a 7.7 Revista Digital de Fotografia Documental a reproduir aquestes fotografies en la difusió del premi i en tots els mitjans de comunicació i suports que determini 7.7 Revista Digital de Fotografia Documental. Les imatges sempre s’utilitzaran incloent-hi el nom de l’autor/a. La llicència d’ús de les fotografies serà Creative Commons. L'autor/a serà qui esculli el tipus de llicència CC que millor s'adeqüi al seu treball, encara que per defecte durà la de Reconeixement - NoComercial - SinObraDerivada (by-nc-nd) (no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades). L’enviament de material a 7.7 suposa l’acceptació de les bases del concurs.
RUIDO Photo neix al 2004 i està format per un col.lectiu de fotògrafs dedicats a la fotografía documental independent.
La nostra tasca neix del convenciment de que la fotografia pot ésser un motor de transformació i apostem per crear imatges que provoquin canvis positius a partir del questionament i la reflexió de les diferents temàtiques que abordem. La fotografia es la eina que escollim per a reconèixer la realitat, i també per a transmetre la nostra visió d'aquesta a la resta de la comunitat.
A més de l'elaboració de 7.7, actualment RUIDO desenvolupa reportatges fotogràfics en profunditat, manté una escola de fotografia i promou diferents projectes de fotografia participativa.
